Per el segle VIII d.C, a Noruega va nàixer un xiquet nòrdic, que el poble va anomenar amb la vendició d’un nombre diví: Òscar, llança divina, o Àsgard, Ansgard, Osgar.
Va tindre una infància normal. El seu pare guanyava molt, ja que era baendr (artesà), i la seva família era bastant llibre. Dins dels baendr,ell era Smidr, (forjador), i la seua mare era Ringkvinna (ama de casa).
Va tindre una educació bona, però a més, era afortunat. El hersir (comandant guerrer) del poble li tenia un favoritisme especial, i va aprofitar el seu nom, i li va entrenar totes les vesprades, amb una llança.
Però finalment, va ocórrer.
El rei Brian Borut va anar amb un exèrcit d’irlandesos a per el poble d’Òscar. Ell sols tenia 15 anys, quan van arrasar la meitat del seu poble. Els seus pares van tindre sort, però el hersir no, va morir en el camp de batalla.
Per suposat, això era la millor cosa que li podia passar a un viking, perquè aniria al Alhalla, però Òscar volia venjar-lo.
Òscar va agafar la seua llança i va arrasar tot el que veia que pertanyia als irlandesos amb el seu exèrcit de víkings. Al final, després de 10 anys de guerra dolenta, Òscar es va alçar amb la victòria sent el hersir nou del poble.
Finalment va morir a batalla. Alguns diuen que es va convertir al arribar al Alhalla en la llança d’Odin. Però ningú sap res de cert. Sols sabem que va ser un gran heroi que va defendre el seu poble.
Oliva, 6è de primària