Ma mare és infermera, encara que eixe trball a mi no m’agrada res, a ma mare li encanta, ella diu que anar a treballar no és un treballl si fas el que més t’agrada.
Però ara corrent temps difícils per als sanitaris, ells treballen molt dur per combatre la COVID-19. Al principi no tenien els mitjans adequats, es protegien amb boses de fem, portaven una màscara quirúrgica una setmana sencera, però a poc a poc, els van donar el material que necessitaven per evitar tants contagis i els van doner un FFP2.
A pesar de les dificultats, ella ix tots els matins amb un somriure. Fa més hores i més guàrdies que de normal, torna cansada, esgotada i sense xafar el sòl de casa, es descalça i entra ràpid al bany, sense tocar-nos, només ens saluda i va a banyar-se.
Ella sempre diu que cal ajudar a la gent. Els pacients, el que més necessiten és atenció, que els escolten, i quan “la ma esquerra” és tan important com qualsevol altra qualitat.
A ma mare la volen molt els seus pacients i té uns fantàstics companys de treball.
Jo pense que ma mare és una gran infermera i estic molt orgullosa d’ella i del seu treball.
Ma mare sempre diu que he de treballar en qualsevol cosa que m’agrade tant com a ella el seu treball, per a poder ser feliç.
María C. 6o de primaria
