ENSAMBLAJES DE ADRIÁN
ENSAMBLAJE DE MARÍA C.
Et diràs Flow
Durant aquest trimestre m’he llegit el llibre “Et diràs Flow”, un llibre que tracta d’un nen anomenat Oliver, ell vol un cadell de gos. Aleshores, aconsegueix un i li posa de nom Flow, que al inrevés és Flow.
En Craig, el seu amic, també aconsegueix un cadell com Flow, que es diu Rex.
L’Oliver i en Craig ensinistren als seus gossos. I quan els pares d’Oliver descobreixen a Flow, li van dir al seu amo…
El tema del llibre és l’amistat entre Flow i l’Olivar, un gos i un nen.
És una novel.la educativa adreçada als joves.
Aquest llibre, el recomanaria a la gent que li agraden els animals i valoren l’amistat.
M ‘agradat molt aquest llibre, perquè vull tindre un gos.
Gloria, 5è E.P.
MY MOTHER
AIXÒ ERA UNA VEGADA L’HOME
Durant la pandèmia he vist amb ma mare la sèrie de televisió “Això era una vegada l’home”, és una sèrie de 26 capítols que descriu la història humana.
A continuació podeu vore el fris històric que hem fet.
Capítol | Des de | Títol | Eix cronològic |
1 | 5.000.000.000 a. C. | Neix la Terra | – 5.000.000.000 a. C.: comença la terra
– 4.500.000.000 a. C.: primera cèl·lula – 400.000.000 a. C.: meduses trilobits i el primer peix – 365.000.000 a. C.: primers amfibis – 250.000.000 a. C.: primers rèptils – 180.000.000 a. C.: primers animals volàtils – 100.000.000 a. C.: primers dinosaures – 70.000.000 a. C.: primers rosegadors – 25.000.000 a. C.: primers mics antropomorfs que surten del bosc a la plana – 15.000.000 a. C.: posició vertical dels homínids – 2.000.000 a. C.: homo robustus vegetarià – 1.000.000 a. C.: homo habilis carnívor que s´estén pels continents – 700.000 a. C.: homo erectus, fa servir el foc |
2 | 700.000 a. C. | L’home de Neanderthal | – 700.000 a. C.: homo Neandertal
– 100.000 a. C.: homo de Rodesia Viuen en tribus i fan servir la pesca i la recol·lecció, dominen el foc i les primeres eines de sílex – 35.000 a. C.: gran glaciació que provoca migracions |
3 | 35.000 a. C. | L’home de Cromanyon | -35.000 a. C.: home de Cromanyon
-10.000 a. C.: home modern que viu en campaments, fan pintures primitives i les primeres basses per navegar i arpons per caçar |
4 | -7.000 a. C. | Les valls fèrtils | -7.000 a. C.: fi de la glaciació
– 5.000 a. C.: comença l’agricultura a Mesopotàmia – 4.000 a. C.: Neolític: s’utilitza la pedra polida – 2.700 a. C.: primers poblats que utilitzen la roda i canals per l’agricultura – 2.600 a. C.: primeres piràmides – 1.250 a. C.: faraó Ramsès segon |
5 | -2.000 a. C. | Els primers imperis | -2.000 a. C.: primers imperis amb ciutats emmurallades
-1.750 a. C.: Hammurabi “ull per ull, dent per dent” -1.300 a. C.: els primers comunicats de guerra a la població a Egipte |
6 | -1.450 a. C. | El segle de Pericles | – 1.450 a. C.: Creta destaca com a ciutat d’artesania, comerç i producció agrícola
– 500 a. C. ciutats estat: Creta, Esparta i Atenes – Molta cultura: Pericles: polític. Socrates: filòsof. Sófocles: escriptor teatral. Fídias: escultor, Primers jocs olímpics – 499 a. C.: es firma la pau estre Atenes, Esparta i Pèrsia |
7 | -49 a. C. | La pax romana | – 49 a. C.: Roma la capital del món
– Grans campanyes de conquesta – Famoses desfilades de victòria i lluites de gladiadors – Noves calçades i rutes de comunicació – El Foro és el centre de la ciutat – Calendari julià i rellotge d’aigua per mesurar el temps – “Any 0”: naixement de Jesús |
8 | 520 | L’Islam | -520: Justinià és nomenat emperador a Constantinoble.
– Mahoma: lleis morals i lleis comercials -622: primera guerra santa Bizanci contra Pèrsia – 700: Expansió de l’imperi de l’Islam |
9 | 414 | Carolingis | – 414: invasions bàrbares a l’ imperi romà
– Primeres catedrals – 677: Godos – 715: l’Islam arriba a Espanya – Carlemany: imperi europeu. Difon l’escriptura i nombres aràbics. – Serfs: impostos de més d’un terç de la collita – Trobadors: Cantar del mío Cid; Cantar de Rolando – Primeres escoles per a xiquets i clergats |
10 | 790 | Vikings | – Thor, el déu del Nord
– 790: Guerrers del mar del Nord que conquisten el Nord d’Anglaterra, Normandia, Nord d’Espanya i arriben fins al Mediterrani – 875: Conquisten Islàndia |
11 | 1090 | Constructors de catedrals | – Feudalisme: privilegiats: clergat i noblesa
– Èxode rural: serfs van a les ciutats -> Burgs – 1098: Les Croades: guerres contra els infidels – Tornejos medievals – Universitats: llatí i religió – 1200: grans catedrals |
12 | 1190 | Els viatges de Marco Polo | – 1190: Gengis Khan és emperador d’ Àsia
– 1200: Marco Polo viatja per Àsia durant 24 anys, visita les estepes mongoles, Xina i torna a Itàlia per contar-ho – Invents i descobriments com: petroli, bitllets |
13 | 1300 | Guerra de 100 anys | – Catedrals i universitats
– 1348: Pesta i fam – 1424: anglesos conquisten França -1429: Joana d’Arc – Invents com: rellotge, impremta,… – 1453: caiguda de Constantinoble, molts savis eixen cap a Itàlia |
14 | 1469 | Renaixement | – Itàlia bressol cultural: savis de Bizanci, Humanisme (perfecció humana), impremta…
– Leonardo, Rafaello, Medicis … – Gremis, agrupacions per fer negocis |
15 | 1492 | Segle d’Or espanyol | – 1492: Caiguda de Granada i viatge de Colon (Pinta, Niña i Sta. Maria)
– Inquisició – Magallanes, Cortés, Pizarro – Conquesta d’Amèrica: descobriments geogràfics i millores geogràfiques Copèrnic – 1530: Carlos V – Comerç: cacau, tomaca, tabac – Escriptors: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega |
16 | 1509 | Segle d’Or anglès | – 1509: Enric VIII
– 1554: Religió protestant: Isabel d’Anglaterra – 1572: Guerra de Països Baixos contra Espanya – Shakespeare – Drake: pirates i comerciants |
17 | 1563 | Les províncies de Flandes | – 1563: Concili de Trent entre reformistes i catòlics
– Lutero, Calvino – Felip II: independència de Flandes – 1602: Companyia de les Grans Índies: comerç – Progrés en medicina i ciència: Kepler, Galileo, Descartes |
18 | 1680 | Luis XIV | -1680: França monarquia absoluta
– Versalles: luxe i nou classicisme model d’Europa – Rics i privilegiats, una minoria – Poble, no privilegiat amb molta fam – Descartes, Pascal, Molière, La Fontaine |
19 | 1700 | Pere el gran de Rússia | – Població pobra, serva i inculta
– Gran tzar Pere: actualitza Rússia als models europeus – Guerra amb Suècia i Polònia – Inici de la construcció de San Petersburg -1713 : Frederic I de Prússia |
20 | S XVIII | Segle de les llums | – L’enciclopèdia
– Montesquieu, Diderot, Rosseau, Voltaire, Madame Lambert – Federic II ->Prússia -> Bach – Mª Teresa -> Viena -> Mozart – Tzarina Catalina ->St Petersburg ->Òpera -1783: Laisser faire, Laisser passer -> lliberalisme – Watt: màquina vapor – Revolució industrial -> èxode a ciutats. – Proletariat i vagues |
21 | 1620 | Independència EUA | – 1620: Mayflower exiliats religiosos fugen i arriben a Virginia
– Població indígena: bisonts – Forts: habiten els pioners blancs -1621: sopar de Thanksgiving – Noves ciutats: 13 colònies – Sud: cotó – Revolució contra els impostos britànics – 1776: George Washington, T. Jefferson Declaració d’independència dels EUA – Guerra contra Anglaterra amb l’ajuda de França fins 1783: Firma de la independència – Ocupació dels territoris indis – Or a l’oest i al sud els negres són esclaus -1861: Guerra de secessió |
22 | 1789 | Revolució Francesa | – 1789: Llibertat, Igualtat i Fraternitat
– 14 juliol: Presa de la Bastilla – Cançó: La Marsellesa – Drets dels ciutadans: igualtat davant la llei, justícia gratuïta, llibertat de premsa – 1792: La República: la sobirania del poble – 1795: Napoleó Bonaparte guanya els nobles i comença la seua expansió per Europa |
23 | 1765 | La primavera dels pobles | – 1765: James Watt
– 1829: primera locomotora a Anglaterra i derrota de Napoleó a Waterloo – Stephenson: Vaixells a vapor – Burgesia industrial: màquines telers i de transport – 1843: Sindicats: no al treball de xiquets al fons de les mines. Però encara: sí al treball des dels 9 anys i sí a treballar 13 hores al dia – 1845: prototipus de cotxes i bicicletes – 1847: Gran fam a Europa -> Emigració a Amèrica – 1859: Darwin: l’ Origen de les espècies – 1876: Bell: el telèfon – Origen de països: * Itàlia: Garibaldi * Alemanya: Bismarck * GB: Reina Victòria * Estats Units: Lincoln després de la guerra de secessió |
24 | 1894 | La belle epoque | – 1894: Indústria automòbil: Henry Ford, Rockefeller, Standard Oil
– 1900: població d’Europa de +400 milions i expansió per Amèrica, Àsia i Àfrica – Cultura, investigació i enginyeria: Eiffel, Freud, Einstein, Marie Curie, Max Planck, Picasso, Lumière, – Temps Moderns: els obrers a les fàbriques – 1ª guerra mundial: trinxeres, tancs – 1917: Revolució russa: Lenin |
25 | 1920 | Els anys bojos 20 | – Avió: Germans Wright i Amelia Earheart
– Dones al treball i formació, primeres advocades: nova moda femenina – 1919: Tractat de Versalles: Fi de la guerra – Feliços anys 20: charleston, casino, cabaret, cine – 1920: societat de les nacions (feble) |
26 | 1945 | Això era una vegada… | – 1945: fi de la segona guerra mundial
– 1957: l’ONU Organització Nacions Unides – 1960: Satèl·lits, viatge a la lluna * Societat d’ urbanisme, construcció, fàbriques, … -> contaminació -1970: míssils i bombes nuclears – Escombraires i deixalles x10, cada 10 anys – Cada 30 anys es duplica la població |
Guerra de caps quadrats contra caps redons:
… cap a on anem?
Moral: – Moral Cromagnon amb tecnologia – Si hagueren estat humanistes |
Gloria, 5è de primària.
El castell del Comte Dràcula
AUTOR: Adaptació de Jesús Cortés.
EDITORIAL: Bromera.
COL-LECCIÓ: El micalet galàctic.
DATA Y NÚMERO D´EDICIÓ: Primera edició a octubre de 2005.
CIUTAT: Alzira.
NÚMERO DE PÀGINES: Te 164 pàgines.
BREU NOTICIA DE L AUTOR:
Jesús Cortés (Torrent, 1962) es autor de diverses novel·les de literatura infantil i juvenil. En aquesta mateixa col·lecció ha publicat, també, adaptacions d’altres obres de la literatura universal, com ara, Frankenstein, La llíada, l’odissea , Mobi Dick o Vint mil llengües de viatge sumari.
PERSONATGES:
Comte Dràcula: es tracta d’un home noble provinent de Transilvània qui ha decidit comprar-se un habitatge a la ciutat de Londres.
Jonathan Harker: aquest és un jove advocat promès de Mina qui s’embarca en la missió de fer negocis amb el Comte Dràcula quan és mantingut presoner al castell.
Wilhemina «Mina» Murray: és la promesa de Jonathan Harker qui treballa com a mestra d’escola.
Lucy Westenra: aquesta és la millor amiga de Mina de 19 anys, una aristòcrata que acaba sent la primera víctima d’el Comte.
Arthur Holmwood: és el promès de Lucy hereu del títol de Lord Godalming després de la mort del seu pare.
John Stewart: és un doctor i antic alumne de Van Helsing qui pretén també a Lucy.
Abraham Val Helsing: mestre de John, advocat, metge i professor d’holandès.
Quincey Morris: un altre dels pretendents de Lucy. Vaquer nord-americà.
Renfield: es tracta d’un pacient menten de l’manicomi Seward que es troba sota la influència de l’Conde.
Germanes: aquestes són tres dones vampirs amb estrany aspecte de sirenes que li serveixen a el Comte Dràcula.
RESUM:
La història comença quan Jonathan Harker, que és un advocat, arriba al castell de el Comte Dràcula a Transilvània, per ajudar a buscar una casa a Anglaterra. Jonathan ho passa molt malament al castell, i veo coses rares com taüts, a més és atacar per les germanes vampiresses.
Dràcula viatja fins a Londres en un vaixell amb 50 taüts y mata a tots els tripulants del vaixell.
A Londres viuen Lucy i Mina que són amigues, i Mina és la promesa de Jonathan Harker.
Una vegada a Londres, Dràcula s´obsessiona amb Lucy i la visita cada nit. Lucy cau malalta porquè Dràcula es beu la seva sang cada nit.
Lucy té tres pretendents, i un d´ells, Van Helsing descobreix a Dràcula i fa tot el possible per mantenir-la amb vida, li fa transfusions de sang, li posa crucifixos y collarets d´alls per evitar que s´acosti el Comte, però a la fi es converteix en vampir. Per això els tres homes la busquen i li claven una estaca al cor per assegurar-se que no es torni de la mort.
Després el Comte Dràcula fixa la seva atenció en Mina i li dóna de la seva sang i també la converteix en vampir, però no del tot, per això els tres pretendents i Jonathan aconsegueixen descobrir on s´amaga el Comte i la fan servir per rastrejar fins a Transilvània.
El persegueixen per tot el trajecte que fa el Comte de tornada a Transilvània i a la fi aconsegueixen matar-lo clavant una estaca al cor.
Claudia V. 5è de primària
VER DEMASIADO LA TELEVISIÓN
Ver demasiado la televisión puede producir los siguientes efectos:
- No se produce el desarrollo adecuado, puede suceder que el niño no quiera relacionarse con los niños de su edad y además haga un mal uso del lenguaje.
- Puede producir obesidad, signos de depresión, inmadurez, frustración o pereza.
- Poca relación con la familia.
- Trastornos oculares.
Por todo esto se recomienda que no se estén más de un par de horas seguidas delante de la televisión y cuando se vea se debe mantener una distancia de al menos 3 metros.
Claudia