SI LE DAS UNA TARTA A UNA CEBRA

Si le das una tarta a una cebra te pedirá chocolate fundido para echar por encima. Después de darle el chocolate, se comerá toda la tarta de un bocado.

Cuando se haya comido la tarta, tendréis que ir a urgencias porque habrá sufrido un empacho de chocolate y tendrá que descansar. Cuando se despierte, tendrá tanta hambre que probablemente te pedirá una tarta.

Paula D.

ASAMBLEA GENERAL

The 27th of March we went to see the theater “Asamblea General”. There, we saw the students from 6th grade performing the theater.

Caterina, who is Mauro’s sister, was a wolf and Raquel, who is David’s sister, was doing the stenography.

The theater was about a group of animals which were good and bad.
I like so much the theater because it is so funny!

Darío

BOTANICAL GARDEN

On 24th of April my class went to the Botanical Garden.

At the beginning we did a workshop related to the paper and how to recycle different things. After that, we make our own recycled paper. It was fun!

Then, we went to have a looK to some plants in the garden.

Jose

LES 7 DIFERÈNCIES

LES 7 DIFERÈNCIES

El dimecres 18 d’abril vam anar al Teatre Talía per veure l’obra Les set diferències.

L’obra va començar explicant-nos on va ser el primer lloc on va aparèixer l’espècie humana i cóm va ser la seua evolució.

Els personatges eren: dos valencians, un xinés, un africà, un àrab, una de Perú i un altre de Bangladesh. L’obra tractava de contar com havia sigut la seua vida fins el moment en el que decidiren vindre a València i el xinés ens va ensenyar alguns símbols del seu alfabet.

A més, l’home i la dona valenciana van contar com els van ajudar quan van arribar a València per tal d’adaptar-se però sense oblidar-se de les seues costums, la seua família i del seu país.

Ha estat genial!

Alba B.

SEMANA DE CARNAVAL

Durante la semana de Carnaval recibimos la visita de muchos autores y tuvimos diferentes encuentros con ellos.

“Los pequeños armarios de la memoria”, Joan Manuel Gisbert
Escritor catalán amante de la literatura, las artes y la magia.
Joan Manuel, me regaló un mini libro por hacerle una pregunta interesante.

 

“Las aventuras de Pipo y Pipa en busca del gato Peloimedio”, Rodorín
Maravilloso titiritero que narra o dramatiza cuentos a través de la manipulación de libros, marionetas y objetos que él mismo fabrica. Me encantó la historia y las retahílas que cantaban sus personajes.

 

“Mr. Barti» Marioneta de cuerdas controlada por Álex Jorgensen desde 1986.
Con más de 50 cuerdas casi invisibles, Barti puede mover 60 partes de su cuerpo y expresar emociones de una manera única. Me encantó el espectáculo, y además, sacó a mamá para darle un beso.

 

Javier Tárraga Baldó
Juglar que nos contó historias y tocó el violín, también dramatizó algunas de ellas con marionetas.  Lo que más me gustó fue la canción del Milagro de San Antonio.

“Treinta tastos traviesos”, Pedro Mañas

Escritor de literatura infantil. Con él, hicimos un taller de creación poética y rapeamos un poema suyo, nos enseñó sus libros: Ciudad Laberinto, Trastario y Un sombrero fantabuloso.

 

También vimos el pasacalle circense de los alumno de 1º de la ESO titulado “Mnemosine y las 9 musas”.
En el desfile literario nosotros salimos de Platero y yo. Hicimos danzas populares de cintas, bastones y cavallets. Yo hacía la danza de las cintas.

Carmen

EL MEU PLATERO

Platero és gris quasi platejat, gran, fort i valent. Té la crin negra com el carbó, els ulls negres i al boca i les orelles negres. El coll el té llarg com el d’un cigne, les dents blanques i el nas petit.

El seu cos és atlètic. És alt, i té les potes fortes. A Platero li agrada jugar amb Juan Ramón jiménez. És esportista com un lleó, llest, alegre, madur i content. Li agrada passejar pel camp.

Marc

EL TEATRE «PI»

La classe de tercer de primària de Gençana, va manar a veure un obra de teatre a la sala Escalante.

L’espectacle de dansa s’anomenava “Pi” i a mi en va agradar molt perquè els ballarins feien figures molt estranyes i ho expressaven molt bé. Eren balls molt peculiars i originals.
El que menys em va agradar va ser que al principi de l’actuació, van aparèixer unes persones disfressades d’animals molt estranys que no vaig entendre. Cada un dels ballarins que apareixien feia uns sorolls diferents, representatius del seu personatge i era molt curiós.

En definitiva, em va agradar molt i m’agradaria tornar a veure-la amb els meus pares.

Leire

MI AUTOBIOGRAFÍA

Mi nombre es José Antonio García de Haro. Nací el 29 de noviembre de 2009 en Valencia. Tengo 7 años. Soy una persona alegre y deportista. Tengo el pelo rubio, soy de estatura media y tengo los ojos marrones. Actualmente, estoy en tercero de primaria en la escuela Gençana.

En mi familia somos cuatro personas. Mi padre se llama José Antonio García Acinas y trabaja de ingeniero. Mi madre se llama María Dolores de Haro Navarro y trabaja de arquitecta. Tengo un hermano llamado Rodrigo García de Haro. Lo que más me gusta de mi familia es que son muy divertidos.

Lo que más me gusta es ir al cine, jugar a fútbol y estar con mi familia.

No me gustan las croquetas de bacalao y las mentiras. Cuando crezca me gustaría ser arquitecto o trabajar en el Bioprac.

Jose

AUTOBIOGRAPHY

My name is Carlota Gomis. I was born on the 15th of November in Alcoy. I am seven years old.

I live in Beniparrell with my family. My parents are Mari Carmen and Antonio, they are 43 ad 36 years old. Also, I have one brother. My brother is Nicolás and he is 6 years old. I go to Gençana in Godella and now I am in 3th grade class. I have a lot of friends some of them are: Paula I., Belén and Yaiza. I really like to play with them in the garden.

In my free time I like going to the park and playing paddle. My favorite things and hobbies are music and crafts.
In the future I would like to be teacher.

Carlota

EL MEU ANIVERSARI

El 12 de novembre, va ser el meu aniversari. Vaig complir 8 anys i una de les sorpreses que em vam preparar el meus pares va ser anar-nos-en a Madrid durant el cap de setmana i veure l’espectacle del mag pop en el teatre Rialto.

El mag pop s’anomena en realitat Antonio Diaz i té un espectacle nou que s’anomena “Res és impossible”.

L’espectacle és impressionant, fa molts trucs de màgia que pareixen impossibles. Inclús va fer desaparèixer una motocicleta i aparèixer en el seu lloc un helicòpter. També es va traslladar davant de tots desde Madrid fins a Estats Units, i es trobava a un partit de bàsquet amb jugadors de la NBA.

A mi i a tota la meua família ens va encantar. Recomanaria a tot el mon que fora, perquè és impressionant!

Nicolás